Els compostos que, després de la ionització, produeixen cations formats completament per ions hidrogen (H⁺) s'anomenen àcids; alternativament, també es classifiquen com àcids les substàncies que es dissolen a l'aigua i són capaces d'alliberar protons per formar H₃O⁺ (ions hidroni). Com més gran sigui la concentració d'H₃O⁺, més forta serà l'acidesa de la solució. Els ions H₃O⁺ estan presents fins i tot a l'aigua pura, on la seva concentració és de 10⁻⁷ mol/L. Aquest fenomen és el resultat de la transferència de protons d'una molècula d'aigua a una altra. En el sentit tradicional, la concentració d'H₃O⁺ també es considera dependent de la concentració d'ions d'hidrogen, encara que la gran majoria d'ions d'hidrogen en solucions aquoses existeixen en forma d'H₃O⁺.
En química, la definició estreta d'un àcid és: un compost que, quan es dissol en una solució aquosa, experimenta ionització per produir cations formats exclusivament per ions hidrogen. Proposat per Arrhenius, aquest marc teòric es coneix com a teoria-àcida d'Arrhenius.
